A partir de la visita al MUME, responeu a aquestes preguntes i incloeu-les al blog. Vigileu l'expressió i l'ortografia ja que es valorarà en el redactat.
Inici (Hall entrada):
1) Exili m. Pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d'entrar-hi. 1. Fig. Obligació de viure fora d'un lloc, lluny d'una persona, que hom anyora. 2. Sojorn obligat fora de la pàtria.Diccionari general de la llengua catalana.
2) La maleta que hi ha a l'inici del museu és de Miquel Santaló. Va ser pedagògag i alcalde de Girona. Va haver de fugir el 1939 cap a la frontera de França amb 62 diputats de les corts.
Sortida ascensor:
3) Les semblançes que trobem són que les dues fotografies mostren a un grup de persones en precés d'exiliar-se i volen creuar la frontera. S'observen cares tristes i de patiment, segurament pel sentiment d'haver-ho perdut tot, i gent de diferents edats.
Espai "Guerra, derrota i retirada"
4) La fotografia que ens commou més és la primera que ens mostra la guia, que es diu L'exili dins la mirada de Manuel Moros. L'autor il·lustra un grup de persones intentant passar a l'altra banda de la frontera de Portbou per anar a França, però es troben que no poden travessar-la. L'autor utilitza molt bé la figura d'una cadena per mostrar l'accés denegat d'aquelles persones.5) La guerra civil espanyola va ser la primera guerra en fer-se dintre una ciutat, i així ho volen representar. L'espai on al terra hi han runes simbolitza la ciutat destrossada i que està tancada, empresonada.
6) Agustí Centelles i Ossó va ser un fotògraf espanyol que es va exiliar a frança a causa de la pressió de les tropes franquistes. És famós per les seves fotografíes compromeses sobre faxistes.
Espai "Diàspora o el laberint"
8) Va ser Mèxic. Fou el país que va acollir als republicans més facilment.
9) La foto està presa per Francesc Boix al camp de concentració de Mathausen. Van fer-lo fotògraf del camp per els seus coneixements en fotografía. La foto l'han col·locada perquè volen representar la semblança entre els camps d'extermini nazis i els camps de concentració a la guerra civil espanyola. Tot i que en els camps de la guerra civil es considera a la gent presoners, però no se'ls exterminava.
10) Francesc Boix va aconseguir fer aquelles fotografíes ja que ell era presoner en aquell camp..
11) En la última fotografía hi surten dos dictadors molt importants: Adolf Hitler reunit amb Francisco Franco.
Espai "Testimonis i llegat de l'exili"
12) Hi podem reconèixer els intel·lectuals seguents: Pompeu Fabra, Antonio Machado, Pau Casals i Lluís Companys.
13) Que tots fossin famosos, intel·ligents, i que van tenir a veure amb els pensaments i arts de Catalunya i Espanya.
MATERNITAT D'ELNA
ASSUMPTA MONTELLÀ “La Maternitat d’Elna”
El primer dia de crèdit de síntesi va venir a visitar-nos una senyora, Assumpta Montellà, que ens va explicar molt bé com les dones vivien el part en la guerra civil espanyola. Ens va explicar que ells va estar durant uns dos anys investigant i entrevistant a gent gran que li pogués donar informació sobre l’exili republicà. Les situacions en que es trobaven els refugiats era devastadora, tant era així que les dones havien de parir els seus fills en la sorra humida de la platja. Però hi havia una jove suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz, que va fer possible la salvació de més de 500 nadons. L’Assumpta va escoltar, redactar i entendre testimonis de refugiats exiliats, tant gendarmes com civils, entre ells dones embarassades.
15) Elisabeth Eidenbenz va ser professora suïssa que només amb 25 anys es va oferir voluntària a una assossiació d'ajuda a les dones embarassades refugiades dels camps de concentració francesos. La seva solidaritat es concentrava en una casa a prop de la frontera, concretament a Elna. Durant la seva estada es van salvar uns 600 nens i nenes acabats de nèixer.
16) La Maternitat va estar en funcionament cinc anys. Des del 1939 al 1944.
17) Van neixer-hi molts nens, 597.
19) La Madre Isabel era realment Elisabeth Eidenbenz. L'anomenaven així perquè el seu nom original no era fàcil de pronunciar per a les dones espanyoles.
20) Els primers bressols estaven fets de caixes de fruita amb unes mantes per sobre. A les escales es veu una fotografia on surten quatre o cinc nadons estirats en caixes de fruites.
