ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS (BIOLOGIA-GEOLOGIA)
1. Investigueu com ha de ser l’alimentació d’una dona durant l’embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar en la dieta d’una dona embarassada per assegurar un bon desenvolupament del fetus i justifiqueu la vostra elecció explicant quins són els nutrients essencials que aporten aquests aliments.
L’alimentació d’una dóna durant l’embaràs ha de distribuir-se en 5 àpats diaris preferiblement:
- Esmorzar
- Àpat mig matí
- Dinar
- Berenar
- Sopar
La dieta d’una embarassada ha de ser calòricament suficient (2.300-3.000 calories diàries)
- 15% de proteïnes (carn, peix, fruits secs, xampinyons, llegums, cereals i productes lactis)
- 50% d’hidrats de carboni (pasta, arròs, patates, pa, llegums, cereals, fruites).
La principal funció dels glúcids o hidrats de carboni és aportar energia a l'organisme. És un nutrient la combustió deixa menys residus en l'organisme, per això el cervell i el sistema nerviós només utilitzen glucosa per obtenir energia, d'aquesta manera s'evita la presència de residus tòxics.
- 30% de greixos: (olis vegetals (oliva) i les margarines)
Juntament amb les vitamines, els minerals i els aminoàcids.
Això vol dir que cal augmentar la ració diària de proteïnes (carn, peix, etc.) i prendre la mateixa quantitat de greixos i sucres que abans de l’embaràs. És aconsellable augmentar la ingesta de verdures i cereals integrals per evitar el restrenyiment, freqüent durant l’embaràs.
L’aigua és essencial, ja que ajuda a eliminar residus a través dels ronyons, a alleugerir el restrenyiment i a mantenir-se sana. S’aconsella una ingesta de dos litres diaris, que pot incrementar-se en situacions d’ambients calorosos o de molt exercici.
En general, si se segueix una dieta mediterrània, no hi sol haver mancances alimentàries durant l’embaràs.
2. Elaboreu una dieta setmanal correcta per a una dona embarassada.
DILLUNS:
-Esmorzar: llet, pa integral amb embotits baixos en grassa.
-Mig esmorzar: iogurt, suc de taronja natural.
-Dinar: pastanaga ratllada, mandonguilles amb xampinyons i crema de carbassa. +PA
-Postre dinar: una o dues peces de fruita.
-Berenar: arròs amb llet.
-Sopar: sopa i pollastre a la planxa amb oli de oliva. +PA
-Postre sopar: fruita.
DIMARTS:
-Esmorzar: fruita i galetes integrals.
-Mig esmorzar: iogurt amb trossets de fruita natural.
-Dinar: conill al forn amb patates bullides. + PA
-Postre dinar: fruita del temps.
-Berenar: infusió, pa amb tomàtec i oli.
-Sopar: Sopa vegetal, peix a la planxa. +PA
-Postre sopar: iogurt.
DIMECRES:
-Esmorzar: suc de pinya, o un kiwi, llet amb descafeïnat.
-Mig esmorzar: pa amb pernil dolç.
-Dinar: salmó al forn amb verdures. +PA
-Berenar: cereals amb llet.
-Sopar: truita d’espàrrecs. +PA
-Postre sopar: llet o iogurt natural.
DIJOUS:
-Esmorzar: torrades amb mantega i melmelada.
-Mig esmorzar: infusió i fruita
-Dinar: entrecot amb saltejat de soja, patata bullida. +PA
-Postre: macedònia de fruites
-Berenar: llet amb cereals.
-Sopar: amanida d’arròs amb pèsols i llenguat arrebossat amb llimona. +PA
-Postre sopar: iogurt + infusió
DIVENDRES:
-Esmorzar: pa amb mel i suc de taronja natural.
-Mig esmorzar: iogurt i fruita.
-Dinar: puré de mongeta verda, pastanaga, porro i patata + vedella amb blat de moro i salsa aguacate. +PA
-Postre dinar: iogurt amb fruita i muesli.
-Berenar: sandwich de tonyina amb rodanxes de tomàquet.
-Sopar: sopa de verdures i truita de patates amb ceba. +PA
-Postre sopar: fruita fresca variada.
DISSABTE:
-Esmorzar: suc de taronja i kiwi
-Mig esmorzar: llet amb cacau i iogurt.
-Dinar: amanida de pasta, llom arrebossat amb guarnició de xampinyons
-Postre dinar: macedònia de fruita fresca.
-Berenar: pa de pessic amb mató + infusió
-Sopar: crema d’espinacs i pizza amb pernil dolç i carxofes. +PA
-Postre sopar: una peça de fruita i un got de llet.
DIUMENGE:
-Esmorzar: Descafeïnat o cacau amb llet
-Mig esmorzar: Fruits secs, fruita i suc de taronja natural.
-Dinar: llenties i pit de pollastre a la planxa amb xampinyons. +PA
-Postre dinar: fruita.
-Berenar: galetes i formatget.
-Sopar: Crema de verdures i truita rostida. +PA
-Postre sopar: iogurt.
TOTS EL DIES S’HAN DE BEURE APROXIMADAMENT 2/L D’AIGUA.
Això vol dir que cal augmentar la ració diària de proteïnes (carn, peix, etc.) i prendre la mateixa quantitat de greixos i sucres que abans de l’embaràs. És aconsellable augmentar la ingesta de verdures i cereals integrals per evitar el restrenyiment, freqüent durant l’embaràs.
L’aigua és essencial, ja que ajuda a eliminar residus a través dels ronyons, a alleugerir el restrenyiment i a mantenir-se sana. S’aconsella una ingesta de dos litres diaris, que pot incrementar-se en situacions d’ambients calorosos o de molt exercici.
En general, si se segueix una dieta mediterrània, no hi sol haver mancances alimentàries durant l’embaràs.
2. Elaboreu una dieta setmanal correcta per a una dona embarassada.
DILLUNS:
-Esmorzar: llet, pa integral amb embotits baixos en grassa.
-Mig esmorzar: iogurt, suc de taronja natural.
-Dinar: pastanaga ratllada, mandonguilles amb xampinyons i crema de carbassa. +PA
-Postre dinar: una o dues peces de fruita.
-Berenar: arròs amb llet.
-Sopar: sopa i pollastre a la planxa amb oli de oliva. +PA
-Postre sopar: fruita.
DIMARTS:
-Esmorzar: fruita i galetes integrals.
-Mig esmorzar: iogurt amb trossets de fruita natural.
-Dinar: conill al forn amb patates bullides. + PA
-Postre dinar: fruita del temps.
-Berenar: infusió, pa amb tomàtec i oli.
-Sopar: Sopa vegetal, peix a la planxa. +PA
-Postre sopar: iogurt.
DIMECRES:
-Esmorzar: suc de pinya, o un kiwi, llet amb descafeïnat.
-Mig esmorzar: pa amb pernil dolç.
-Dinar: salmó al forn amb verdures. +PA
-Berenar: cereals amb llet.
-Sopar: truita d’espàrrecs. +PA
-Postre sopar: llet o iogurt natural.
DIJOUS:
-Esmorzar: torrades amb mantega i melmelada.
-Mig esmorzar: infusió i fruita
-Dinar: entrecot amb saltejat de soja, patata bullida. +PA
-Postre: macedònia de fruites
-Berenar: llet amb cereals.
-Sopar: amanida d’arròs amb pèsols i llenguat arrebossat amb llimona. +PA
-Postre sopar: iogurt + infusió
DIVENDRES:
-Esmorzar: pa amb mel i suc de taronja natural.
-Mig esmorzar: iogurt i fruita.
-Dinar: puré de mongeta verda, pastanaga, porro i patata + vedella amb blat de moro i salsa aguacate. +PA
-Postre dinar: iogurt amb fruita i muesli.
-Berenar: sandwich de tonyina amb rodanxes de tomàquet.
-Sopar: sopa de verdures i truita de patates amb ceba. +PA
-Postre sopar: fruita fresca variada.
DISSABTE:
-Esmorzar: suc de taronja i kiwi
-Mig esmorzar: llet amb cacau i iogurt.
-Dinar: amanida de pasta, llom arrebossat amb guarnició de xampinyons
-Postre dinar: macedònia de fruita fresca.
-Berenar: pa de pessic amb mató + infusió
-Sopar: crema d’espinacs i pizza amb pernil dolç i carxofes. +PA
-Postre sopar: una peça de fruita i un got de llet.
DIUMENGE:
-Esmorzar: Descafeïnat o cacau amb llet
-Mig esmorzar: Fruits secs, fruita i suc de taronja natural.
-Dinar: llenties i pit de pollastre a la planxa amb xampinyons. +PA
-Postre dinar: fruita.
-Berenar: galetes i formatget.
-Sopar: Crema de verdures i truita rostida. +PA
-Postre sopar: iogurt.
TOTS EL DIES S’HAN DE BEURE APROXIMADAMENT 2/L D’AIGUA.
3. Creieu que a la maternitat d’Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? Justifiqueu-ho.
Si, perquè era una dieta variada i els hi proporcionava els aliments suficients que necessitaven per una correcte maternitat.
4. Compareu les condicions del camp de concentració d’Argelers i els aliments que rebien les dones embarassades en aquest camp amb les condicions que es trobaven en arribar a la maternitat.
En el camp només pa i aigua en canvi en arribar a la maternitat d’Elna tenien una dieta mes equilibrada amb aliments com mantega, llet, ous, pa, pasta, etc. Per tant, els nens estaven més nutrits.
5. Els nens que vivien en camps d’exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.
La desnutrició consisteix a estar mal alimentat, no donar-li al cos els nutrients suficients per suportar una vida sana.
6. En el text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls,sarna i disenteria entre altres. Comenta en què consisteixen i explica quines eres les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes sanitaris.
Les condicions del camp que afavorien aquests problemes sanitaris eren la sorra, l’aigua salada, la manca d’higiene, la mala alimentació etc.
Polls:
Els polls són insectes que viuen al cap de les persones. Són allargats de color gris , blanc o groc i quan estan plens de sang son de color vermell.
Sarna:
La sarna es una malaltia produïda per una àcar paràsit. Aquest paràsit del mamífers s’allotja entre la derma i l’epidermis fent coves i cavernes per la qual el tractament es difícil de tractar.
Disenteria:
La disenteria es una malaltia de l’intestí que s’inflama i s’ulcera causant dolor abdominal febre i diarrea.
7. Cerca dues fotografies del camp d’Argelers i dues fotografies de la Maternitat d’Elna. Fes una comparació de vida ambdós indrets.
CAMP D’ARGELERS:
La vida el camp era molt dura no hi havia higiene i la gent es moria de gana. Només menjaven pa i aigua i si estaves embarassada ho tenies que fer a la platja. Les condicions d’acollida dels refugiats i es convertien en un calvari de filferros, conjuntivits, epidèrmies, gana, fred, polls, puces...i menys preu. No hi havia ni barraques, ni aigua, ni latrines, ni cuina. Només filferros, sorra i mar.
CAMP D’ARGELERS:
La vida el camp era molt dura no hi havia higiene i la gent es moria de gana. Només menjaven pa i aigua i si estaves embarassada ho tenies que fer a la platja. Les condicions d’acollida dels refugiats i es convertien en un calvari de filferros, conjuntivits, epidèrmies, gana, fred, polls, puces...i menys preu. No hi havia ni barraques, ni aigua, ni latrines, ni cuina. Només filferros, sorra i mar.
MATERNITAT D’ELNA:
En canvi en la maternitat d’Elna la vida era molt mes bona. Les embarassades podien tenir els fills en bones condicions i recuperar-se amb una dieta equilibrada, amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo tan per les mares com per els fills, dormir en llits i rentar-se.
Semblava un somni per aquelles mares que havien estat en el camp de concentració.
8. Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d’Elna? Quants d’aquests haguessin sobreviscut en cas d’haver nascut al camp de refugiats?
A la maternitat d’Elna van néixer 597 nens.
Si haguessin nascut a el camp de refugiats d’Argelers menys de la meitat haguessin sobreviscut.
9. Consulta els noms dels nens i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara aquestes persones si encara són vives?
Si hi ha algun/a que va néixer el mateix dia que algun de nosaltres.
Si encara estan vives deuen tenir entre 70-90 anys.
10. Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d’Argelers i a la maternitat d’Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat a l’activitat 7.
FRAGMENT CAMP D’ARGELERS:
‘’Les condicions de vida en aquets camps eren molt dures, sobretot al principi, quan no hi havia cap previsió d’acolliment per a aquesta allau d’exiliats. La majoria arribaven extenuats per la fugida a peu, ferits pels bombardeigs finals, i morts de fred per la pluja i la neu.
El manteniment de l’ordre públic i la seguretat nacional eren prioritaris en detriment de les condicions d’acollida dels refugiats i aquests centres d’accueil es convertien en un calvari de filferros, conjuntivits, epidèrmies, gana, fred, polls, puces...i menys preu. No hi havia ni barraques, ni aigua, ni latrines, ni cuina. Només filferros, sorra i mar. ‘’
FRAGMENT MATERNITAT D’ELNA:
‘’Al peu de l’escala ens va rebre la directora, la senyoreta Elisabeth, amb una cordialitat i un afecte que em van arribar al cor. Veníem de passar moltes penúries i tractes vexatoris als camps i qualsevol tracte amable ens semblava especial.
‘’Un cop dins de la casa vam quedar impressionades. Hi havia un rebedor immens amb quatre grans taules i bancs, però el que més ens va cridar l’atenció era una gran xemeneia amb un bon foc que presidia la sala contigua a l’entrada.
Veníem mortes de fred del camp, i feia tant de temps que no ens escalfàvem d’aquella manera..’’
‘’Al soterrani hi havia una cuina de grans dimensions, amb un muntacàrregues que arribava fins al menjador de la planta baixa. Al primer pis hi havia una gran sala que es feia servir per als parts i una altra sala al costat plena de bressols petits.’’
De seguida ens van cridar per sopar. Allò sí que era un sopar! Amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo. Semblava un somni!’’
