CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
2) Joan Oliver (Pere Quart)
Per molts és considerat un poeta excepcional entre els millors i més representatius del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. La seva poesia és coneguda com àgil i realista, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada. Parlant de la seva familia podem dir que era una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell. A la decada dels cinquanta reb, com a traductor, el Premi del President de la República Francesa per la versió d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i a la dècada dels vuitanta rep el premi Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi.
3) Versió de Lluís Llach: Piano i violoncel.
Versió d' Ovidi Montollor: Guitarra.
Versió d' Immigracions: Guitarra, baix, violoncel i bateria.
4) La que ens ha agradat més és la de Lluís Llach, perquè la seva forma d'expressar-se i de representar el poema de Joan Oliver mitjançant la bareja tímbrica entre el piano i el violoncel ha fet que ens posem a la pell de l'autor i ens faci recordar a l'exili d'un soldat en la guerra. Al llarg de tot el poema ens explica les coses boniques de Catalunya i que és el que trobarà a faltar quan estigui a un altre país.
5) Per a nosaltres la que transmet més el sentiment que tenien els que marxaven de la seva terra és la versió de Carles Belda, ja que mostra un sentiment paral·lel al que sentien els refugiats.
6)
Pau Casals va nèixer al Vendrell l'any 1876 i va morir a San Juan, Puerto Rico, l'any 1973. Fou violoncelista, director d'orquestra i compositor. També, a més de bon violoncelista, va ser un gran pianista.
Pau Casals es va iniciar aviat en l'art musical ja que era fill d'un organista i professor de música de la parròquia del Vendrell. A partir dels onze anys es quan descobreix la seva veritable vocació .
Després d'estudiar a Barcelona i Madrid , es va consagrar ràpidament com violoncel·lista en l'àmbit internacional . Va triomfar davant els auditoris més exigents, com els de Londres , París o Viena, i va actuar al costat de les més grans orquestres , batutes i intèrprets .
Més tard, Casals va començar a engrandir com a director d'orquestra, fundant, el 1920, l'Orquestra Pau Casals a Barcelona. La derrota republicana a la guerra civil espanyola, el va obligar a exiliar-se.
Els primers anys d’exili (1939-1957) resideix a Prada de Conflent i, des del 1957, a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on va morir el 1973, als 96 anys.
Els primers anys d’exili (1939-1957) resideix a Prada de Conflent i, des del 1957, a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on va morir el 1973, als 96 anys.
La seva interpretació més reconeguda és El cant dels ocells, i és un símbol nacional a Catalunya, Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939.
