Llengua Catalana

Activitats Prèvies
1) - La Guerra Civil Espanyola comença el juliol de 1936 i acabà l’abril de 1939. Va enfrontar nacionals y republicans. Catalunya va romandre Fidel a la República.

- La sublimació va esclatar a Barcelona el 19 de juliol de 1936.

- La resistència oficial a Catalunya: el suport de les forces armades al govern de la Generalitat va impedir lèxic dels colpistes.

- L’actitud dels partits i sindicats d’esquerra, enquadrats en les milícies, fou clau per a fer fracassar la revolta dretana.

- La divisió ideològica va portar molts problemes en el bàndol republicà, i Catalunya va ser escenari d’aquestes disputes internes.

- Les institucions republicanes quedaren desbordades i començà un procés revolucionari de caire socialista, que va portar grans transformacions socials.

- La principal mesura revolucionària foren les col·lectivitzacions. Els defensors de prioritzar la guerra, va esclatar violentament pel maig de 1937 a Barcelona.

- Durant la guerra, Catalunya va estar a la rereguarda; no era gens fàcil viure en temps de guerra.

- La repressió fou constant en dos bàndols. Forces populars participants en la guerra. L’avanç dels nacionals va començar a posar en perill Catalunya.

- El primer moment clau de la guerra per als catalans fou quan els nacionals arribaren al Mediterrani i deixaren aïllada Catalunya de la resta de la República.

- La decisiva batalla de l’Ebre al novembre de 1938 fou el preludi de l’ocupació franquista de Catalunya.

- Entre desembre de 1938 i febrer de 1939 va tenir lloc l’ocupació militar de Catalunya. Les conseqüències de la derrota dels republicans foren dramàtiques.

- Milers de catalans van haver d’emprendre el llarg camí de l’exili. I amb la fi de la guerra, Catalunya va conèixer una llarga època de privació de llibertat.

2)
Exili Interior: Terme afegit al estil de vida que pateix una persona en viure en un sistema amb una ideologia diferent del que pensa.

Exili Exterior: Fugir del país d'origen personal i refugiar-se'n en un d'estranger.

Quaderns d'exili: Revista catalana publicada a Mèxic, amb quatre mil exemplars.; distribució gratuïta, tema polític, els quals els directors eren en Joan Sales i Vallès, i Lluís Ferran de Pol.


3)

Josep Carner

Nom complet: Josep Carner i Puig-Oriol

Data de Naixement: 9 de febrer de 1884 a Barcelona

Educació: Universitat de Barcelona

Ocupacions: Poeta, periodista, autor de teatre i traductor espanyol

Títol popular: Príncep dels poemes en català

Esposa: Carmen de Ossa (fins a la seva mort l'any 1935) i després Émilie Noulet

Fills: Anna Maria Carner, Josep Carn

Data de Mortalitat: 4 de Juny de 1970 a Brussel·les, Bèlgica



Carles Riba

Nom complet: Carles Riba i Bracons

Data de Naixement: 23 de Setembre de 1893, Barcelona

Educació: Universitat de Barcelona

Ocupacions: Humanista, filòleg, escriptor i poeta espanyol en llengua catalana.

Esposa: Clementina Arderiu

Fills: Pau Riba

Data de Mortalitat:12 de Juliol de 1959 a Barcelona

4)

Nabí

El poema Nabí de l'autor famós Josep Carner descriu de forma poètica les penes tan físiques com morals que comporta el camí de l'exili, llavors hi ha una total i clara relació amb l'exili.

Elegies de Bierville

sobre l'exili, però ell, com a protagonista d'aquesta poesia, descriu com a aquesta persona necessitada li dona esperança per continuar. Segurament aquest tipus de poemes s'utilitzarien durant l'exili per pujar els ànims i la moral de la gent que patia l'exili, la poesia donava esperança.


Activitats

1)

AUTOR/A: Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889-1976)

BIOGRAFÍA: Era dins l’àmbit de la poesia postsimbolista. Al 1923 era dins l’Antologia de Poetes Catalans d’avui de L’Avenç. Al 1916 es casà amb ell poeta Carles Riba. Va escriure llibres com ara Cançons i elegies, Sempre i ara, i L’esperança encara. La seva forma poètica era similar a una cançó, amb una temàtica amorosa. Finalment van fugir a França on s’instal·laren fins el 1943, on tornaren a Barcelona. Totes les seves poesies van ser reunides per la mateixa autora a “Obra Poètica”.

BIBLIOGRAFIA: http://www.escriptors.cat/autors/arderiuc/pagina.php?id_sec=245

VALORACIÓ PERSONAL: Trobem a aquesta dona poeta una persona que m’interessaria investigar els seus poemes, però penso que va viure una mica a l’ombra del seu marit, Carles Riba, a mes a mes que es una mica repetitiu poemes de temàtica romàntica en dones.

2) 

3)

• Descriu i narra, amb un to una mica poètic, l’empresonament de Lluís Companys, posant-lo totalment de protagonista. També es senyala la preocupació dels seus familiars, com ara les seves germanes, o la preocupació de l’exèrcit republicà. 
• L’aspecte que ens ha impressionat més ha estat la injustícia que ha viscut l’intel·lectual i la forma en que ha estat narrada.

Biologia

ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS (BIOLOGIA-GEOLOGIA)

1. Investigueu com ha de ser l’alimentació d’una dona durant l’embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar en la dieta d’una dona embarassada per assegurar un bon desenvolupament del fetus i justifiqueu la vostra elecció explicant quins són els nutrients essencials que aporten aquests aliments.

L’alimentació d’una dóna durant l’embaràs ha de distribuir-se en 5 àpats diaris preferiblement:

• Esmorzar

• Àpat mig matí

• Dinar

• Berenar

• Sopar

La dieta d’una embarassada ha de ser calòricament suficient (2.300-3.000 calories diàries)

• 15% de proteïnes (carn, peix, fruits secs, xampinyons, llegums, cereals i productes lactis)

• 50% d’hidrats de carboni (pasta, arròs, patates, pa, llegums, cereals, fruites). 

La principal funció dels glúcids o hidrats de carboni és aportar energia a l'organisme. És un nutrient la combustió deixa menys residus en l'organisme, per això el cervell i el sistema nerviós només utilitzen glucosa per obtenir energia, d'aquesta manera s'evita la presència de residus tòxics.

• 30% de greixos: (olis vegetals (oliva) i les margarines)

Juntament amb les vitamines, els minerals i els aminoàcids.

Això vol dir que cal augmentar la ració diària de proteïnes (carn, peix, etc.) i prendre la mateixa quantitat de greixos i sucres que abans de l’embaràs. És aconsellable augmentar la ingesta de verdures i cereals integrals per evitar el restrenyiment, freqüent durant l’embaràs.

L’aigua és essencial, ja que ajuda a eliminar residus a través dels ronyons, a alleugerir el restrenyiment i a mantenir-se sana. S’aconsella una ingesta de dos litres diaris, que pot incrementar-se en situacions d’ambients calorosos o de molt exercici.

En general, si se segueix una dieta mediterrània, no hi sol haver mancances alimentàries durant l’embaràs.



2. Elaboreu una dieta setmanal correcta per a una dona embarassada.

DILLUNS:

-Esmorzar: llet, pa integral amb embotits baixos en grassa.

-Mig esmorzar: iogurt, suc de taronja natural.

-Dinar: pastanaga ratllada, mandonguilles amb xampinyons i crema de carbassa. +PA

-Postre dinar: una o dues peces de fruita.

-Berenar: arròs amb llet.

-Sopar: sopa i pollastre a la planxa amb oli de oliva. +PA

-Postre sopar: fruita.



DIMARTS:

-Esmorzar: fruita i galetes integrals.

-Mig esmorzar: iogurt amb trossets de fruita natural.

-Dinar: conill al forn amb patates bullides. + PA

-Postre dinar: fruita del temps.

-Berenar: infusió, pa amb tomàtec i oli.

-Sopar: Sopa vegetal, peix a la planxa. +PA

-Postre sopar: iogurt.



DIMECRES:

-Esmorzar: suc de pinya, o un kiwi, llet amb descafeïnat.

-Mig esmorzar: pa amb pernil dolç.

-Dinar: salmó al forn amb verdures. +PA

-Berenar: cereals amb llet.

-Sopar: truita d’espàrrecs. +PA

-Postre sopar: llet o iogurt natural.



DIJOUS: 

-Esmorzar: torrades amb mantega i melmelada. 

-Mig esmorzar: infusió i fruita

-Dinar: entrecot amb saltejat de soja, patata bullida. +PA

-Postre: macedònia de fruites

-Berenar: llet amb cereals.

-Sopar: amanida d’arròs amb pèsols i llenguat arrebossat amb llimona. +PA

-Postre sopar: iogurt + infusió



DIVENDRES: 

-Esmorzar: pa amb mel i suc de taronja natural.

-Mig esmorzar: iogurt i fruita.

-Dinar: puré de mongeta verda, pastanaga, porro i patata + vedella amb blat de moro i salsa aguacate. +PA

-Postre dinar: iogurt amb fruita i muesli.

-Berenar: sandwich de tonyina amb rodanxes de tomàquet.

-Sopar: sopa de verdures i truita de patates amb ceba. +PA

-Postre sopar: fruita fresca variada.



DISSABTE:

-Esmorzar: suc de taronja i kiwi

-Mig esmorzar: llet amb cacau i iogurt.

-Dinar: amanida de pasta, llom arrebossat amb guarnició de xampinyons

-Postre dinar: macedònia de fruita fresca.

-Berenar: pa de pessic amb mató + infusió

-Sopar: crema d’espinacs i pizza amb pernil dolç i carxofes. +PA 

-Postre sopar: una peça de fruita i un got de llet.



DIUMENGE:

-Esmorzar: Descafeïnat o cacau amb llet

-Mig esmorzar: Fruits secs, fruita i suc de taronja natural.

-Dinar: llenties i pit de pollastre a la planxa amb xampinyons. +PA

-Postre dinar: fruita.

-Berenar: galetes i formatget.

-Sopar: Crema de verdures i truita rostida. +PA

-Postre sopar: iogurt.



TOTS EL DIES S’HAN DE BEURE APROXIMADAMENT 2/L D’AIGUA.

3. Creieu que a la maternitat d’Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? Justifiqueu-ho.

Si, perquè era una dieta variada i els hi proporcionava els aliments suficients que necessitaven per una correcte maternitat.

4. Compareu les condicions del camp de concentració d’Argelers i els aliments que rebien les dones embarassades en aquest camp amb les condicions que es trobaven en arribar a la maternitat.

En el camp només pa i aigua en canvi en arribar a la maternitat d’Elna tenien una dieta mes equilibrada amb aliments com mantega, llet, ous, pa, pasta, etc. Per tant, els nens estaven més nutrits. 

5. Els nens que vivien en camps d’exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.

La desnutrició consisteix a estar mal alimentat, no donar-li al cos els nutrients suficients per suportar una vida sana.

6. En el text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls,sarna i disenteria entre altres. Comenta en què consisteixen i explica quines eres les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes sanitaris.

Les condicions del camp que afavorien aquests problemes sanitaris eren la sorra, l’aigua salada, la manca d’higiene, la mala alimentació etc.

Polls: 

Els polls són insectes que viuen al cap de les persones. Són allargats de color gris , blanc o groc i quan estan plens de sang son de color vermell.

Sarna:

La sarna es una malaltia produïda per una àcar paràsit. Aquest paràsit del mamífers s’allotja entre la derma i l’epidermis fent coves i cavernes per la qual el tractament es difícil de tractar.

Disenteria:

La disenteria es una malaltia de l’intestí que s’inflama i s’ulcera causant dolor abdominal febre i diarrea.

7. Cerca dues fotografies del camp d’Argelers i dues fotografies de la Maternitat d’Elna. Fes una comparació de vida ambdós indrets.



CAMP D’ARGELERS:

La vida el camp era molt dura no hi havia higiene i la gent es moria de gana. Només menjaven pa i aigua i si estaves embarassada ho tenies que fer a la platja. Les condicions d’acollida dels refugiats i es convertien en un calvari de filferros, conjuntivits, epidèrmies, gana, fred, polls, puces...i menys preu. No hi havia ni barraques, ni aigua, ni latrines, ni cuina. Només filferros, sorra i mar.

MATERNITAT D’ELNA:

En canvi en la maternitat d’Elna la vida era molt mes bona. Les embarassades podien tenir els fills en bones condicions i recuperar-se amb una dieta equilibrada, amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo tan per les mares com per els fills, dormir en llits i rentar-se.

Semblava un somni per aquelles mares que havien estat en el camp de concentració.



8. Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d’Elna? Quants d’aquests haguessin sobreviscut en cas d’haver nascut al camp de refugiats?
A la maternitat d’Elna van néixer 597 nens.

Si haguessin nascut a el camp de refugiats d’Argelers menys de la meitat haguessin sobreviscut.



9. Consulta els noms dels nens i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara aquestes persones si encara són vives?

Si hi ha algun/a que va néixer el mateix dia que algun de nosaltres.

Si encara estan vives deuen tenir entre 70-90 anys.



10. Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d’Argelers i a la maternitat d’Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat a l’activitat 7.

FRAGMENT CAMP D’ARGELERS:

‘’Les condicions de vida en aquets camps eren molt dures, sobretot al principi, quan no hi havia cap previsió d’acolliment per a aquesta allau d’exiliats. La majoria arribaven extenuats per la fugida a peu, ferits pels bombardeigs finals, i morts de fred per la pluja i la neu.

El manteniment de l’ordre públic i la seguretat nacional eren prioritaris en detriment de les condicions d’acollida dels refugiats i aquests centres d’accueil es convertien en un calvari de filferros, conjuntivits, epidèrmies, gana, fred, polls, puces...i menys preu. No hi havia ni barraques, ni aigua, ni latrines, ni cuina. Només filferros, sorra i mar. ‘’



FRAGMENT MATERNITAT D’ELNA:

‘’Al peu de l’escala ens va rebre la directora, la senyoreta Elisabeth, amb una cordialitat i un afecte que em van arribar al cor. Veníem de passar moltes penúries i tractes vexatoris als camps i qualsevol tracte amable ens semblava especial.

‘’Un cop dins de la casa vam quedar impressionades. Hi havia un rebedor immens amb quatre grans taules i bancs, però el que més ens va cridar l’atenció era una gran xemeneia amb un bon foc que presidia la sala contigua a l’entrada.

Veníem mortes de fred del camp, i feia tant de temps que no ens escalfàvem d’aquella manera..’’

‘’Al soterrani hi havia una cuina de grans dimensions, amb un muntacàrregues que arribava fins al menjador de la planta baixa. Al primer pis hi havia una gran sala que es feia servir per als parts i una altra sala al costat plena de bressols petits.’’



De seguida ens van cridar per sopar. Allò sí que era un sopar! Amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo. Semblava un somni!’’

Ciències Socials

1) a) els mes importants són els parcs naturals.

b)

• Pla d'Espais d'Interes Natural
• es va aprobar pel decret al 14 de desembren1996.
• Parc nacional, paratges , parc natural,reserves tan marines com naturals.

1) al 1936 i s'acaba al 1939.

2) el 26 de gener del 1939 les tropes de França van ocupar Barcelona. Al final de la fase.

3) s'enfronta el bandol republica amb el franquista.

4) guanya el bandol franquista i per el republica.

5) l'opcio de l'exili.

6) van marxar 200000 persones van passar per el Nord-Est de Catalunya.

7) en el text s'esmenten 5 camins.

8) van ser rebuts en els camps de concentracio.

9) no , van prendre altres dirrecions com per exemple Latino-America exactament a Mèxic tambe van prendre altres dirrecions com ara al Maghreb , Russia i a la nova Espanya Franquista.

10) no, dictadura, França, empresonat fusilat o treballs forsos.

10) No. Hi havia la dictadura. França empressonat, fusilat o obligat a fer  treballs  forçosos .

11) Llançà, Colera, Llers, Darnius, Massanet de Cabrenys, Cantallops, Gariguella, Espolla, Rebos, Vilajuiga, Figueres i Roses.

12) Coll de Manrella i Coll de Lli.

13) El Mas Perxés  (Agullana), que va ser la ultima seu de  la Generalitat.

14) Manuel Azañar, Diego Martinez  Barro i Juan Negrín.

15) Custodiaven mercancies d’obres d’art i passaven les fronteres i el Castell de Peralada  la Mina d’en Negrín i el Castell de Sant Ferran i havia moltes obres d’art.

16) Lluís Companys i Jover fou un polític català d’ideologia catalanista i republicana . És l’únic president del govern del mon escollit democràticament que ha  mort executat.

17) El MUME és el museu memorial el consell comarcal de l’Alt Empordà i el memorial democràtic.

18) L’objectiu d’aquest projecte és la revaloració del patrimoni memorial dels espais del Pirineu Gironí, escenari de la principal retirada.

3) Reconeixo les fotografies. Es troben a Roses.

A Roses hi ha nombrosos refugis antiaeris que es construïren entre les acaballes del 1937 i al 1938 en plena guerra.

Llengua extrangera

FRANÇÈS

1) Ils ouvert la frontière le 6 Février 1939.

2) Dû marcher 30 kilomètres pour arriver à leur destination.

3) Les troupes sénégalaises.

4) Parce que les gardes ont menacé de les prendre dans un camp de concentration.

5) Regroupés pour garder la chaleur, fait de petits feux de bois...

6) Poux, la pneumonie, la tuberculose ...

7) Principalement gardes jetaient du pain sur la clôture, mais qui ne plaisaient pas aux exilés. 

Ce qu' ils fait a été d'aller à un camion de livraison, puis aller à un autre, et ainsi obtenir tout le pain que possible. Ils ne vont pas aller chercher plus de pain, mais ils avaient très faim, afin de s'assurer que repartidament il donne le pain, et d'acquérir la dignité.

8) Ils ont eu un coup de sifflet qui a servi à alerter la police quand ils étaient sur ​​le point d'un acosament sexuelle.

9) Oui, il y avait de petites cabanes qui vendent des fruits, des légumes, du tabac ...

10) Les femmes prostituées avec les gendarmes pour nourrir leurs enfants et eux-mêmes.

11) Les Hippodrome couraient avec des sacs lourds sur le dos ou enterrés dans le sable.

12) Jouant parfois le football avec des ballons faits pour eux, quelques jeux de société, lire, écrire, et rien d'autre.
ANGLÈS.

Watch the documentary and answer the questions:

1. When did they open the border in order to let the refugees settle down?

Border was opened February 6, 1939.

2. How many Kilometres did they walk before they get to the border?

They had to walk 30 miles to get to the border.

3. Who were the responsible for guarding the refugees?

The Senegalese troops.

4. Why didn’t the inhabitants of Argelès help the refugees?

Could not help because the guards threatened to take them to a concentration camp.

5. What did they do to put up with the low temperatures?

Were pooled to be heated with small bonfires, blankets.

6. Which were the most common diseases?

Head lice, fleas, pneumonia, tuberculosis, conjuntivits, epidèrmies etc.

7. What did they do to get some bread?

Sometimes the guards threw bread on the fence. If they were very weak at times were given.They acquire the dignity, which manifests itself by the way the bread is distributed.

8. What did Chanois and his friend do?

A whistle that was used to alert the police when they were about to suffer sexual harassment.

9. Did the refugees trade in? What did they sell?

Yes, there was little exchange of snuff, soup, money ...

10. Why did some women prostitute themselves?

Women are prostituted with police to feed their children and themselves.

11. How were those women punished?
Racecourse running around with heavy bags on their backs or buried in the sand.

12. What did the Republicans do in order not to get bored?

Sometimes playing football with balls made by them, some board game, read, write and little else.

Música

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

2) Joan Oliver (Pere Quart)

Joan Oliver va nèixer a Sabadell l'any 1899 i va morir a Barcelona l'any 1986. El seu sobrenom amb el qual firma la seva obra poètica és Pere Quart. Sel coneix com a poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

Per molts és considerat un poeta excepcional entre els millors i més representatius del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. La seva poesia és coneguda com àgil i realista, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada. Parlant de la seva familia podem dir que era una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell. A la decada dels cinquanta reb, com a traductor, el Premi del President de la República Francesa per la versió d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i a la dècada dels vuitanta rep el premi Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi. 

3) Versió de Lluís Llach: Piano i violoncel.

Versió d' Ovidi Montollor: Guitarra.

Versió d' Immigracions: Guitarra, baix, violoncel i bateria.

Versió de Carles Belda: Guitarra.

4) La que ens ha agradat més és la de Lluís Llach, perquè la seva forma d'expressar-se i de representar el poema de Joan Oliver mitjançant la bareja tímbrica entre el piano i el violoncel ha fet que ens posem a la pell de l'autor i ens faci recordar a l'exili d'un soldat en la guerra. Al llarg de tot el poema ens explica les coses boniques de Catalunya i que és el que trobarà a faltar quan estigui a un altre país.

5) Per a nosaltres la que transmet més el sentiment  que tenien els que marxaven de la seva terra és la versió de Carles Belda, ja que mostra un sentiment paral·lel al que sentien els refugiats.

6)

Pau Casals va nèixer al Vendrell l'any 1876 i va morir a San Juan, Puerto Rico, l'any 1973. Fou violoncelista, director d'orquestra i compositor. També, a més de bon violoncelista, va ser un gran pianista. 

Pau Casals es va iniciar aviat en l'art musical ja que era fill d'un organista i professor de música de la parròquia del Vendrell. A partir dels onze anys es quan descobreix la seva veritable vocació .

Després d'estudiar a Barcelona i Madrid , es va consagrar ràpidament com violoncel·lista en l'àmbit internacional . Va triomfar davant els auditoris més exigents, com els de Londres , París o Viena, i va actuar al costat de les més grans orquestres , batutes i intèrprets .

Més tard, Casals va començar a engrandir com a director d'orquestra, fundant, el 1920, l'Orquestra Pau Casals a Barcelona. La derrota republicana a la guerra civil espanyola, el va obligar a exiliar-se.
Els primers anys d’exili (1939-1957) resideix a Prada de Conflent i, des del 1957, a Puerto Rico, terra natal de la seva mare, on va morir el 1973, als 96 anys.

La seva interpretació més reconeguda és El cant dels ocells, i és un símbol nacional a Catalunya, Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939.

Cultura Clàssica

CULTURA CLÀSSICA

Herois clàssics exiliats.

1) a) Bel·lerofont va haver d'exiliar-se perquè va matar accidentalment el seu germà.

b) Estenobea era la dona de Pretos i el culpva d'haver intentat passar una nit amb ella.

c) La quimera era un ser mitològic que tenia mig cos de lleò, mig cos de cabra i una cua de serp.

d) Pegàs era un altre ser mitòlogic i tenia la forma d'un caball alat. Era el caball de Bel·lerofont.

e) La mort de Bel·lerofont la va provocar Zeus, que el va ferir amb un llamp quan aquest anava cap al palau dels déus.

2) 
1- IOCASTA
2- POLINICLES
3- EURÍDICE
4- ANTIGONA
5- DELFOS
6- SOFOCLES
7- ATENES
8- ULLS
9- LAIOS
10- CREONT / CORINT
11- ESFINX
12- ISMENE
13- HEMONT / HOME

Lengua Castellana

UN POETA EN EL EXILIO

1.

Antonio Machado, estimado poeta cuidador del alma artística y poética de nuestro país, gran pensador, filósofo intelectual notablemente venerado, tuvo dos evacuaciones durante la guerra civil y formador del exilio a Francia.

Antonio Machado se puso al servicio de la República. En noviembre de 1936 fue evacuado con su familia a Valencia, dada la proximidad de la guerra y todas sus características destructivas y horrendas.

En 1938, ante el avance del ejército nacionalista Machado y su familia fueron evacuados a Barcelona, por circunstancias totalmente similares a la evacuación de Valencia, por no decir iguales,

El título de su último libro, Poesías de la guerra, refleja los años trágicos en que fue escrito.

A finales de la guerra, en enero de 1939, Machado cruzó la frontera francesa acompañado de su anciana madre.

UN POETA EN EL EXILIO

2.

Entrevistamos al venerado poeta de nuestro país Antonio Machado, con su tiempo para responder a todas nuestras preguntas.

Como toda historia, comencemos por el principio. ¿Dónde nació y se crió?

Nací en Sevilla, en el año 1875. Mi juventud la pasé en Madrid, donde estudié en la Institución Libre de Enseñanza y en los institutos de San Isidro y Cisneros.

¿Qué nos puede contar usted de su familia?

Mi padre, el cual heredé su nombre, Antonio Machado y Álvarez, se ganó un título como folklorista famoso, título de gran honor y todo un orgullo para mi persona. Pero para mi desgracia, en 1893 sus días de vida cesaron, a la cual le siguió mi abuelo dos años después. Tales desgracias crearon a mi triste familia severos problemas económicos, por lo cual tuve que interrumpir mis estudios.

Usted tuvo una gran aventura en París, ¿Qué nos puede contar usted de ella?

Después de mis actuaciones teatrales en Madrid, marché a la capital francesa en el año 1899 con mi hermano Manuel Machado. Trabajando como traductor, conocí al poeta nicaragüense Rubén Darío, el cual apreciaba con creces mi poesía.

¿Sería posible contar con su testimonio sobre la Guerra Civil Española?

Como todo experimentado de tal guerra, me es imposible mencionar, como todo superviviente cualquiera, el rechazo que tengo a tal devastación natural del ser humano. Pero dejando la filosofía de un lado, procederé a dar mi historia.

Cuando empezó la guerra civil, me puse al servicio de la República, cosa que me hacía dudar entre si me condenaría o había elegido la opción correcta. Pasando los años y las tropas republicanas retrocediendo, me fui obligado a evacuar a mí y mi familia a Valencia, allá el año 1936.

Continuaban  los días, y con ellos, las derrotas del ejercito Republicano y el avance de las tropas franquistas, solo disfruté de dos años de mínima tranquilidad, pues allá el año 

Antonio Machado

Recorrió todo el camino acompañado dela carga moral y física que el frío, la baja moral y su agotada madre comportaban con ello, todo un duro pesar.

A los pocos días, el 22 de febrero de 1939, murió en el exilio en Collioure, al sur-este de Francia, al norte del poblado de Port-Vendres. 

Actualmente su tumba yace ahí, llena de elogios con flores decorativas y poemas en su honor.

1938, volví a ser evacuado con mi familia a Barcelona.

Finalmente, ante el miedo de las represalias ante la ya casi segura derrota de los Republicanos y la victoria de los franquistas, decidí hacer como la gran mayoría.

Caminamos trechos sumamente enormes, además de que tenía que cargar con mi madre, la cual ya anciana, era una preocupación constante, ya dado por su rápido cansancio, y demás problemas de salud que la afectaban.

Finalmente, allá el año 1939, conseguí cruzar la frontera de Francia y abandonar un país del cual nunca me esperaba tal destino cruel como un exilio tan doloroso.

Daba pues, la espalda a un país donde mi lengua, mi poesía tan alabada y mi alma se habían forjado, por personas las cuales decían llevar consigo “La Nueva España”, pero mi pregunta personal era, ¿Cómo era esta “Nueva España”?

Después de tanto dolor casi ahogado en excusas y mentiras personales, crucé la frontera con demás compañeros de destino similar o completamente igual, y descansé en Collioure

Para usted, ¿Qué es la poesía, o más bien denominado, el “Elemento poético”?

La considero una honda palpitación para el espíritu, en términos poéticos. Como decía Gerardo Diego, “la poesía es la palabra esencial del tiempo”. Tal frase no es más que cualquier otra que a priori no parece poseer significado alguno, el cual solo a través de reflexión, se obtiene un significado más que claro.

¿Qué métrica y rima prefiere usted para sus poesías?

Me agradan las formas métricas sencillas, como ahora el romance o el cantar, y una rima asonante.

Diario anuncia la muerte de Antonio Machado.

Maternitat d'Elna i Sortida a La Jonquera

MUSEU MEMORIAL DE L'EXILI (MUME)

A partir de la visita al MUME, responeu a aquestes preguntes i incloeu-les al blog. Vigileu l'expressió i l'ortografia ja que es valorarà en el redactat.

Inici (Hall entrada):
1) Exili m. Pena que consisteix a fer sortir algú de la seva pàtria amb prohibició d'entrar-hi. 1. Fig. Obligació de viure fora d'un lloc, lluny d'una persona, que hom anyora. 2. Sojorn obligat fora de la pàtria.
                                          Diccionari general de la llengua catalana.

2) La maleta que hi ha a l'inici del museu és de Miquel Santaló. Va ser pedagògag i alcalde de Girona. Va haver de fugir el 1939 cap a la frontera de França amb 62 diputats de les corts.

Sortida ascensor:
3) Les semblançes que trobem són que les dues fotografies mostren a un grup de persones en precés d'exiliar-se i volen creuar la frontera. S'observen cares tristes i de patiment, segurament pel sentiment d'haver-ho perdut tot, i gent de diferents edats.

Espai "Guerra, derrota i retirada"
4) La fotografia que ens commou més és la primera que ens mostra la guia, que es diu L'exili dins la mirada de Manuel Moros. L'autor il·lustra un grup de persones intentant passar a l'altra banda de la frontera de Portbou per anar a França, però es troben que no poden travessar-la. L'autor utilitza molt bé la figura d'una cadena per mostrar l'accés denegat d'aquelles persones.

5) La guerra civil espanyola va ser la primera guerra en fer-se dintre una ciutat, i així ho volen representar. L'espai on al terra hi han runes simbolitza la ciutat destrossada i que està tancada, empresonada.

6) Agustí Centelles i Ossó va ser un fotògraf espanyol que es va exiliar a frança a causa de la pressió de les tropes franquistes. És famós per les seves fotografíes compromeses sobre faxistes.

Espai "Diàspora o el laberint"

7) El mural que està situat al sostre de la sala representa les petjades de les persones que es van exiliar a l'época de la guerra civil. Podria ser la platja d'Argelers o una altre camp de concentració situat a la platja, ja que les petjades eren sobre un terra de sorra mullada.

8) Va ser Mèxic. Fou el país que va acollir als republicans més facilment.

9) La foto està presa per Francesc Boix al camp de concentració de Mathausen. Van fer-lo fotògraf del camp per els seus coneixements en fotografía. La foto l'han col·locada perquè volen representar la semblança entre els camps d'extermini nazis i els camps de concentració a la guerra civil espanyola. Tot i que en els camps de la guerra civil es considera a la gent presoners, però no se'ls exterminava.

10) Francesc Boix va aconseguir fer aquelles fotografíes ja que ell era presoner en aquell camp..

11) En la última fotografía hi surten dos dictadors molt importants: Adolf Hitler reunit amb Francisco Franco.

Espai "Testimonis i llegat de l'exili"
12) Hi podem reconèixer els intel·lectuals seguents: Pompeu Fabra, Antonio Machado, Pau Casals i Lluís Companys.

13) Que tots fossin famosos, intel·ligents, i que van tenir a veure amb els pensaments i arts de Catalunya i Espanya.

MATERNITAT D'ELNA

ASSUMPTA MONTELLÀ “La Maternitat d’Elna”

El primer dia de crèdit de síntesi va venir a visitar-nos una senyora, Assumpta Montellà, que ens va explicar molt bé com les dones vivien el part en la guerra civil espanyola. Ens va explicar que ells va estar durant uns dos anys investigant i entrevistant a gent gran que li pogués donar informació sobre l’exili republicà. Les situacions en que es trobaven els refugiats era devastadora, tant era així que les dones havien de parir els seus fills en la sorra humida de la platja. Però hi havia una jove suïssa anomenada Elisabeth Eidenbenz, que va fer possible la salvació de més de 500 nadons. L’Assumpta va escoltar, redactar i entendre testimonis de refugiats exiliats, tant gendarmes com civils, entre ells dones embarassades.

14) L'ajuda als refugiats arribava d'assossiacions de Suïssa, entre elles la Creu Roja.

15) Elisabeth Eidenbenz va ser professor
a suïssa que només amb 25 anys es va oferir voluntària a una assossiació d'ajuda a les dones embarassades refugiades dels camps de concentració francesos. La seva solidaritat es concentrava en una casa a prop de la frontera, concretament a Elna. Durant la seva estada es van salvar uns 600 nens i nenes acabats de nèixer.

16) La Maternitat va estar en funcionament cinc anys. Des del 1939 al 1944.

17) Van neixer-hi molts nens, 597.

18) La casa principalment tenia forma de creu, pero una ala es va destruir. La Maternitat estava distribuïda per habitacions d'entre 4 i 8 llits cadascuna. La majoria d'aquestes habitacions tenien noms de ciutats espanyoles: Barcelona, Bilbao, Madrid, Santander, Sevilla i Saragossa. També hi havia altres amb els noms de Suïssa, Polònia, Marroc i París. La sala "Marruecos" es diu que era la més lletja i era on parien les dones.

19) La Madre Isabel era realment Elisabeth Eidenbenz. L'anomenaven així perquè el seu nom original no era fàcil de pronunciar per a les dones espanyoles.

20) Els primers bressols estaven fets de caixes de fruita amb unes mantes per sobre. A les escales es veu una fotografia on surten quatre o cinc nadons estirats en caixes de fruites.

Matemàtiques

Activitats ( I )

1) L'Article 1 de la convenció esmenada pel Protocol de 1967 proveeix la definició de refugiat:

"Una persona que, a causa d'una por fundada de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o d'opinió política en particular, es troba fora del seu país de naixement i és incapaç, o, a causa de tal por, no està disposat a servir-se de la protecció d'aquell país; o de qui, per no tenir nacionalitat i estar fos del país de la seva antiga residència habitual com a resultat de tals esdeveniments, és incapaç, a causa de tal por, d'estar disposat a tornar-hi..."

2) El refugiat és la persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n'ha hagut d'emigrar a conseqüència d'esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d'un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. El demandant d’asil és una persona que diu ser un ( a) els refugiats ( i ) però l'aplicació segueix pendent .
Ens correspon als sistemes nacionals d'asil per decidir quins sol · licitants d'asil tinguin efectivament el dret a la protecció internacional . Els que es considera que no són refugiats o que no necessitaven una altra forma de protecció internacional dels procediments apropiats poden ser retornats al seu país d'origen .

3) a)

	IRQ	SOM	MYA	COL	SUD	ETH	ZIM	DRC	AFG
%	2’69	3’41	2’63	4’70	2’44	4’30	4’16	5’89	4’27

b)

c) Aquest diagrama de barres dobles ens mostra la quantitat de demandants d’asil d’alguns països. Com podem veure la majoria estan situats al continent Africà, ja que els països no estan desenvolupats i els habitants necessiten exiliar-se a un altre lloc per sobreviure. També veiem països en estat de guerra, es a dir una situació semblant a la de fa uns 75 anys a Espanya, i també s'han d'exiliar a altres països.

4) a) És un diagrama de sectors. En ell s’hi representen els tant per cent de peticions d’asil a cada país que forma la Unió Europea duran l’any 2011.

b) Alemanya i França

c) Regne unit: 9% de 302445 = 27220
    Suïssa: 8% de 302445 = 24195

d) 3420 · 100 / 302445 = 1’13%

5) a) Angles (total petcicions: 268.165)

• Rebutjades: 196920 · 360 / 268165 = 264º
• Acceptades: 71245 · 360 / 268165 = 96º

b)

• Estatus de refugiat: 52%
• Protecció subsidiària: 39%
• Acollida per raons humanitàries: 9%

Activitats ( II )

Pere Pi Calleja:

• Va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1907 i va morir-hi l’11 d’octubre de 1986.
• Formava part d’una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses ja que el seu pare, Enrique Pi Morell, va ser un jove doctor de 27 anys nascut a Roses. Entre la nombrosa família dels Pi a Catalunya es compten noms molt il·lustres de la cultura, la ciència i la política catalanes (Carles Pi Sunyer, Jaume Pis Sunyer, Santiago Pi Sunyer, Josep M. Pi Sunyer, etc.) han estat personatges amb rellevància. També entre la família Calleja es coneixen noms com Carlos Calleja Borja, Julián Calleja i el Compte de Calleja, qui va ser secretari privat de la reina Isabel II.
• Pere comença destacant a l’escola primària, a Barcelona, especialment en matemàtiques. És llavors quan comença a sentir devoció a la matèria. Durant el batxillerat és quan treu notes d’Excel·lent en totes les matèries.
• El 1927 obté el Premi de la Societat en el concurs de resolució de problemes, gràcies a la seva qualitat resolutiva.
• També va estudiar Arquitectura a la Facultat de Ciències de la universitat de Barcelona.
• Pere va quedar impressionat per la conferència que va fer Albert Einstein a Barcelona.
• Les simpaties polítiques de Pere Pi Calleja eren especialment per a la figura de Lluís Companys.
• Julio Rey Pastor li va donar una beca per a realitzar una estada a la universitat de Berlín.
• Entre 1935 i 1936 assisteix als cursos de Matemàtiques de Schur, Hammerstein i Bieberbarch i als cursos d’ Elasticitat donats per Reissner a la Technische Hochscule de Berlín. 
• Serveix a l’exèrcit republicà, on arriba al grau de Capità d’Enginyers.
• S’exilia a França, com molts altres intel·lectuals. És dut al camp d’Argelers sur Mer. D’allà en va sortir gracies al seu avi. Tenia roba neta i viatjà en un tren de primera classe.
• Parlava moltes llengües a part del català i el castellà, com el francès, l’anglés, l’alemany i una mica d’Italià.
• Quan viatja cap a Amèrica sofreix l’aturament dels vaixells per culpa dels submarins alemanys. Arriba a l’Habana.
• Arriba a Argentina l’1 de març de 1942, on s’instal·la a San Juan. Allà fa excursions de muntanya.
• Pere Pi viatja a Roses el 1947 per presentar a la seva parella, Milena a la seva família.
• Aconsegueix la plaça de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona.
• S’instal·la definitivament a Catalunya l’any 1956 i és quan fa classes particulars a Carlos March.

Lluís Santaló:

• Santaló va néixer a Girona l’any 1911 i va morir l’any 2001 a Buenos Aires.
• Va estudiar a Madrid, doctorant-se en ciències exactes per la Universitat Complutense de Madrid.
• Es va especialitzar en geometria a Hamburg, Alemanya.
• Va ser mobilitzat al front. Llavors s’exilia a França, on és presoner i dut a una camp de concentració.
• El 1939, al sortir, s'exilià a l'Argentina. Allà va estudiar a la Universitat del Litoral, a Rosario.
• El 1949 viatja fins als Estats Units, on estudia en universitats de Chicago i Princeton.
• El 1983 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
• Pensava que la educació matemàtica era necessària per el desenvolupament dels països.
• La Universitat de Girona li va dedicar a l’any 2000 una càtedra honorífica en l’Aplicació de les Matemàtiques.

Ernest Corominas:

• Va néixer a Barcelona el 1913 i va morir a Lió l’any 1992.
• Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Matemàtiques i Arquitectura.
• Es va exiliar a Xile.
• Més tard es traslladà a Argentina i va treballar de professor de matemàtiques.
• A la universitat de Cuyo, on va ser encarregat de la càtedra d’Estadística.
• Es va casar amb Maria Edith Guevara, cosina del seu conegut guerriller Ernesto “Che” Guevara.
• Entre 1947 i 1964 visita Paris (on va fer d’agregat de recerques al Centre Nacional de la Recerca Científica, CNRS), Barcelona (on va residir-hi), Princeton i Caracas (on va treballar de professor de la Universitat Central de Caracas.)
• Finalment, a l’any 1964, s’instal·la a Lió, França. Allà fou nomenat professor de la Universitat Claude Bernard i hi creà una escola d’àlgebra ordinal.